Durant anys, les polítiques de sostenibilitat es veien com una qüestió d’ètica corporativa i responsabilitat social. Avui, però, cada vegada més economistes, reguladors i líders empresarials coincideixen que la sostenibilitat és un factor de competitivitat i supervivència per a qualsevol negoci. El més sorprenent és que moltes d’aquestes idees ja estaven formulades fa dècades. El temps ha demostrat que no eren advertències teòriques, sinó diagnòstics encertats que avui es materialitzen.
Les opinions dels experts
- Innovació i regulació com a motor de competitivitat. La hipòtesi de Porter (Porter i Van der Linde, 1995) sosté que una regulacó mediambiental estricta pot estimular l’eficiència i la innovació a les empreses, compensant amb escreix els costos de conformitat i millorant la seva competitivitat. Avui, amb la pressió reguladora europea i mundial, aquesta intuïció es confirma: les empreses que aposten per innovació verda guanyen diferenciació i millor accés a capital i mercats.
- El futur passa per ser “climàticament competitiu”. Ja el 2021, Mark Carney, insistia que ser competitius en termes de carboni i clima seria un determinant clau per al valor empresarial. Ara, informes recents del World Economic Forum i de l’European Central Bank confirmen que el risc climàtic és també risc financer. Les empreses que no redueixen emissions posen en perill la seva solvència i el seu futur.
- Els inversors premien el compromís ESG. Estudis d’Ernst & Young (EY) ja recollien que els inversors prioritzarien empreses amb estratègies ESG sòlides. Avui, informes de MSCI i Bloomberg mostren que el mercat ja assigna un cost de capital més alt a qui ignora la sostenibilitat. Allò que era expectativa és ara criteri d’inversió objectiu.
- Pragmatisme i gestió de riscos. Jim Yong Kim i Paul Fisher alertaven fa anys dels riscos de depreciació d’actius fòssils i de la necessitat d’anticipar la transició. Acualment, l’Agència Internacional de l’Energia (2023) confirma que caldrà reduir dràsticament noves inversions en petroli i gas si volem assolir els objectius climàtics, i els grans bancs centrals ja integren escenaris climàtics a les seves proves d’estrès.
- Cambio de capital y presión de los mercados. Líderes del sector financiero como Larry Fink, presidente de BlackRock, advirtieron que los flujos de capital cambiarían antes que el clima. Y, efectivamente, estamos viendo cómo fondos soberanos, aseguradoras y bancos reducen la exposición a combustibles fósiles y aumentan posiciones en energías renovables y economía circular
Per què la sostenibilitat és competitiva?
La sostenibilitat impulsa la innovació i l’eficiència; accelera l’estalvi de costos, la diferenciació i la resiliència de la cadena de valor. A nivell de marca, els consumidors i, especialment, les noves generacions premien les empreses amb propòsit, fet que intensifica la demanda de green skills i la competència per captar talent. En un marc europeu cada cop més exigent, anticipar-se al compliment normatiu redueix riscos i costos, mentre que posposar-ho significa renunciar a oportunitats i exposar-se a sancions.
Com preparar-se per la competitivitat sostenible
Per preparar-se per la competitivitat sostenible, cal integrar-la al cor de l’estratègia amb objectius ambientals i socials alineats amb el model de negoci i el creixement; mesurar i divulgar amb rigor dades ESG, doble materialitat i transparència aprofitant la digitalització i la IA per detectar riscos i oportunitats; impulsar la innovació en processos i productes que redueixin emissions i optimitzin recursos, mitjançant recerca i col·laboració amb startups i universitats; i, sobretot, comprometre els grups d’interès (clients, empleats, proveïdors i comunitats) per alinear expectatives, generar valor compartit i minimitzar tensions.
El moment d’actuar
El missatge és clar: el que ahir semblava advertiment avui és condició de competitivitat. Les empreses que integren la sostenibilitat al model de negoci innovant, gestionant riscos i complint amb ambició accedeixen a capital, talent i mercats en millors condicions, mentre que la inacció erosiona solvència i reputació. Ara és quan convertir el discurs en resultat marca la diferència.